Ja fa un any que vaig llegir el llibre. Em va marcar, i molt.
Una de les conclusions a les que vaig arribar va ser que escriure, parlar o exposar les vivències respecte de certes situacions pot ajudar a molta gent. http://segoncurseportafolirosa.blogspot.com/2011/01/quiet.html
Poc temps desprès d’haver fet aquesta reflexió varen diagnosticar-me un càncer de pit. I clar, el primer que vaig fer, abans inclòs del diagnòstic, va ser buscar informació. El que més em va ajudar varen ser els testimonis d’altra gent que patia la mateixa malaltia.
Va ser aquesta mateixa conclusió la que, junt amb altres coses, em va fer crear el meu propi bloc per expressar els sentiments, processos i experiències d’aquesta nova etapa de la meva vida. Així mateix ho vaig reflectir a la primer entrada del bloc: http://rosa-cancerdemama-com.blogspot.com/2011/02/hola-me-llamo-rosa.html
Va ser aquesta mateixa conclusió la que, junt amb altres coses, em va fer crear el meu propi bloc per expressar els sentiments, processos i experiències d’aquesta nova etapa de la meva vida. Així mateix ho vaig reflectir a la primer entrada del bloc: http://rosa-cancerdemama-com.blogspot.com/2011/02/hola-me-llamo-rosa.html
Ara puc afegir que, no sé si he pogut ajudar a algú que hagi llegit la meva història o forma d’actuar davant l’adversitat, però tot i que despullar-se dels sentiments sigui difícil, es gratificant fer-ho.
Record un altre llibre que he llegit i que podria comparar amb aquesta obra, és el d’Irene Villa, “Saber que se puede, 2004. Ed. Martínez Roca, S.A. En aquest llibre l’autora relata la seva vida, abans i desprès de l’atemptat de la banda terrorista ETA, que li va costar perdre les dues cames. El primer títol, té una frase que m’agrada molt “las barreras las pones tú”. Em recorda el curt que vàrem veure del “Circo de la Mariposa”. Com diu l’autora “el primer paso para hacer cualquier cosa es creer en uno mismo. Por eso es tan importante una educación que potencie la autestima y la seguridad en uno mismo”
De totes aquestes obres, a banda d’aquesta actitud positiva envers la vida dels autors esmentats, afegiria a les reflexions ja realitzades, com a principis bàsics d’actuació a la vida (en tots els entorns possibles) el de no posar barreres a ningú, l’empatia per posar-nos en la pell dels altres, enfocar la mirada sobre el que podem fer enlloc del que no podem i sobretot, creure en les possibilitats d’un mateix i la dels altres.
