PINZELLADES

No tenc dubtes, entre totes les làmines del bloc de plàstica, les que més m’agraden són la del fons de la mar i la del bodegó en tinta xina.

La primera, perquè el tema en sí mateix, m’apassiona. Navegar, pescar i la mar formen part de la meva vida i de molt bons moments. Si a això l’hi afegim, d’una banda, la tranquil•litat i pau que en va proporcionar pintar amb ceres, i d’altra banda, l’expectació que em causava bussejar pel resultat final, dons, aquest dibuix no podia faltar!

La segona, perquè en un primer moment, no em deia rés això de pintar amb la tinta xina. Però quan vaig començar a fer proves i textures, sorpresa!!!!, no era tant avorrit com jo pensava. Crec que el trencaclosques que suposava buscar tantes textures diferents va acabar per motivar-me. Finalment, poder aplicar aquesta tècnica per a fer un dibuix i veure el resultat, em va encantar. L’experiment de buscar tantes textures, tenia un nou significat.




He gaudit molt amb aquesta assignatura. M’ha ofert un contrast de sensacions molt ampli. D’una banda, una curiositat per veure els resultats finals i començar a utilitzar un nou material o tècnica, em feia anar a 100 km/h, però per l’altra, mentre ho feia, la pau i la tranquil•litat m’absorbien. No tan sols he pogut experimentar amb materials que no recordava la darrer vegada que els havia emprat, també he trobat sentit a la manera i el perquè d’utilitzar-los. He gaudit dibuixant sense que el perfeccionisme m’ofegués. El llapis, el pinzell, fins i tot el cordó de sabates o el mocador de paper que vaig fer servir per la tinta xina, es deixaven portar, perquè es tractava d’aprendre i he après!!!!!. Sí, he après molt, i no tant sols de plàstica, sinó de la paciència, de la forma d’explicar, d’ensenyar, d’atendre, de fer, de motivar, de guiar ... de na Carmen.