Darrera setmana i representació final

L’últim dimarts abans del musical varem repassar tots els detalls. Cada un dels membres del grup tenia una tasca encomanada ja que no volíem que s’escapés cap detall a l’hora de muntar i desmuntar l’escenari. Amb això preteníem que la feina fos ràpida i eficient, per no fer esperar als nens entre obra i obra.

Una vegada que tot estava programat, vàrem quedar el dia abans de la representació final per fer el darrer assaig. Els nervis també ens feien companyia, havia arribat l’hora de la veritat. Per donar realisme a la situació, vàrem preparar  tot el decorat a casa de la nostra companya, com si fos l’escenari real, intentant recrear l’espai del club diari d’Eivissa. Varem aprofitar tot el temps disponible fins que ens varem quedar satisfets, a la vegada que esgotats.

El dia de la representació  els  despertadors varen tocar ben aviat, havia que traslladar el material des dels domicilis particulars fins al “Diario de Ibiza”.

El més complicat de tot varen ser les estructures de canya pel seu pes, volum i fragilitat.
Per a fer-ho,  vam necessitar ajuda externa, així com un vehicle apropiat.

Una vegada al lloc, encara quedava feina per fer. Havíem de deixar preparats els decorats abans de pujar-los a l’escenari. 






Per descomptat, quedava pendent

 el  vestuari i el maquillatge.  Alguns dels personatges requerien

un maquillatge força elaborat. 

Finalment, començava la funció. Els nervis van anar calmant-se mentre gaudíem de les obres dels nostres companys, fins que va arribar el nostre moment, quasi sense adornar-nos. Tot va passar ràpidament, com si d’un altre assaig es tractés, però aquesta vegada vàrem contar amb un públic molt participatiu. Cosa que ens va sorprendre gratament, com indicador de que els hi agradava el que estàvem fent. Al mateix temps, ens va angoixar, perquè no sabíem com controlar aquesta participació i aturar-la, sense ferir la seva sensibilitat. 

Igual que passa amb les millors obres, vàrem tenir problemes tècnics. Com necessitàvem un segon micròfon, el tècnic va baixar el volum dels micròfons principals amb la conseqüència que no se’ns sentia massa bé.  Així i tot, ens adaptàrem perfectament, encara que la música començava abans d’hora.  

Finalment vàrem quedar contents i satisfets.