“LOS LOCOECOLÓGICOS”

PRESENTA

"LA TERRA, UN TRESOR"

Realitzat per: Matilde Ballester, Laura Fernández, Rosa Marí, Vicent Planells, Carmen Sentí, Paula Torres i Natalia Torres.

La representació escènica en l’escola infantil

UIB, 2012

Darrera setmana i representació final

L’últim dimarts abans del musical varem repassar tots els detalls. Cada un dels membres del grup tenia una tasca encomanada ja que no volíem que s’escapés cap detall a l’hora de muntar i desmuntar l’escenari. Amb això preteníem que la feina fos ràpida i eficient, per no fer esperar als nens entre obra i obra.

Una vegada que tot estava programat, vàrem quedar el dia abans de la representació final per fer el darrer assaig. Els nervis també ens feien companyia, havia arribat l’hora de la veritat. Per donar realisme a la situació, vàrem preparar  tot el decorat a casa de la nostra companya, com si fos l’escenari real, intentant recrear l’espai del club diari d’Eivissa. Varem aprofitar tot el temps disponible fins que ens varem quedar satisfets, a la vegada que esgotats.

El dia de la representació  els  despertadors varen tocar ben aviat, havia que traslladar el material des dels domicilis particulars fins al “Diario de Ibiza”.

El més complicat de tot varen ser les estructures de canya pel seu pes, volum i fragilitat.
Per a fer-ho,  vam necessitar ajuda externa, així com un vehicle apropiat.

Una vegada al lloc, encara quedava feina per fer. Havíem de deixar preparats els decorats abans de pujar-los a l’escenari. 






Per descomptat, quedava pendent

 el  vestuari i el maquillatge.  Alguns dels personatges requerien

un maquillatge força elaborat. 

Finalment, començava la funció. Els nervis van anar calmant-se mentre gaudíem de les obres dels nostres companys, fins que va arribar el nostre moment, quasi sense adornar-nos. Tot va passar ràpidament, com si d’un altre assaig es tractés, però aquesta vegada vàrem contar amb un públic molt participatiu. Cosa que ens va sorprendre gratament, com indicador de que els hi agradava el que estàvem fent. Al mateix temps, ens va angoixar, perquè no sabíem com controlar aquesta participació i aturar-la, sense ferir la seva sensibilitat. 

Igual que passa amb les millors obres, vàrem tenir problemes tècnics. Com necessitàvem un segon micròfon, el tècnic va baixar el volum dels micròfons principals amb la conseqüència que no se’ns sentia massa bé.  Així i tot, ens adaptàrem perfectament, encara que la música començava abans d’hora.  

Finalment vàrem quedar contents i satisfets. 

Sessió de 20 de maig de 2012

Aquest diumenge hem quedat per a preparar els materials que necessitem pels nostres decorats. Varem fer dos grups de feina, per així aprofitar més el dia i poder assajar en acabar. Un dels equips s’encarregava de fer el pont, és a dir, preparar les capses de cartró, tallar-les, pintar-les,... i l’altre s’encarregà de crear les estructures amb canyes. 


Per a fer aquesta estructures varem utilitzar canyes d’aigua, corda, cèrcols, brides i cinta americana, i ens varem valer de l’ajuda d’algunes de les nostres parelles. Per a crear-les és necessari anar a un torrent que no hagi sigut netejat, elegir-les i tallar-les, aproximadament unes 200. Cal triar-les de l’altura adequada, el més rectes possibles, i que no siguin gaire verdes, ja que sinó es trenquen amb molta facilitat.  

El muntar-les ha sigut una feina molt laboriosa, ja que és una estructura de grans dimensions, la qual requereix un espai ampli i preparació prèvia. Una vegada seleccionades, es fa la base per a que sigui estable i no caigui, i desprès es van posant les canyes correlativament i es van lligant.

L’altre grup de feina va fer la recollida de caixes de cartró, unes 7 o 8, els obrirem i els he pintarem en color marron, per a simular un pont. A aquest li férem ratlles negres per fer com si fossin pedres, i ens queda pendent muntar els arcs.

Una vegada acabats els decorats, varem passar a preparar i assajar l’últim ball que ens quedava per definir. Una vegada preparat, Vicent va cantar la cançó mentre nosaltres feien la coreografia i un altra persona la gravava per veure el resultat. 

Sessió de 10 de maig de 2012

Aquests darrers dies hem estat preparant i assajant les coreografies a casa d’un membre del grup. Això ja ho varem parlar prèviament amb Carmen, ja que varem pensar que d’aquesta manera aprofitaríem més el temps, evitant-nos els desplaçaments, els descansos i els horaris fixes. També pensarem que així podríem deixar els materials en un lloc determinat, evitant així tindre que moure’l i que es pugui fer malbé.

Hem acabat gaire bé totes les coreografies, tant sols ens queda una per muntar i anar millorant la coordinació de la resta. Això ens permetrà poder dedicar més temps als vestuaris i decorats, ja que és el que portem més endarrerit.

Nosaltres hem pensat fer dos estructures de canyes de forma circular i de grans dimensions. Les volem utilitzar per a decorar l’escenari i com element suggeridor amb l’entorn que tractem. També hem pensat fer un pont amb caixes de cartró i una tela per simular el riu.

Durant els assajos que hem anat tenint amb Toni, ell ens ha anat supervisant i donant algunes premisses sobre allò que hem de millorar, així com també ens ha anat advertint, no només a nosaltres sinó també a la resta de grups, que ja és hora d’aprendre’ns els diàlegs.

Sessió de 26 d'abril de 2012

   Aquests darrers dies ja hem aclarit un tema que ens tenia molt preocupats, les cançons del nostre musical. En un principi teníem moltes idees però ens trobàvem amb la dificultat d’aconseguir la melodia i poder-la adaptar a les nostres necessitats. Degut a la dificultat de trobar les cançons melòdiques, és a dir la base musical, varem tenir que editar-la amb un programa especial (audacity), per tal d’eliminar les veus. El fet de ser persones de diferents edats feia que hi hagués diverses preferències; el que teníem clar és que hi apareguessin cançons d’algun grup local, així com música familiar pels infants. Finalment les cançons triades pel nostre musical són;

§  “Tubullar bells” de Mike Oldfield.

§  “Dime que me quieres” de Tequila.

§  “Ya no puedo más” de Camilo Sexto.

§  “Bona nit blanca roseta” de UC.

§  “Jo tinc una enamorada” de UC.

§  “Bad romance” de Lady Gaga.

§  “Doraemon”.

§  “Marcha” de Madagascar.

A mes, podem dir que el nostre diàleg ja està acabat, amb això volem dir que podem dedicar-nos a pensar en el decorat que ens agradaria i amb les nostres coreografies. 

Per altra banda, hem hagut de canviar la nostra idea inicial de fer la gonella amb paper de diari, ja que ens limitava la llibertat de moviment a l’hora de ballar. També hem estat intercanviant idees sobre com volíem que fossin els nostres disfresses, com per exemple volem que el sol tingui dos cares, és a dir, per davant serà un sol trist i molt enfadat i per darrera un sol content i molt brillant; de l’olivera tenim clar que el seu vestuari li ha de permetre el moviment i no pensar que encara que sigui un arbre no es mouen o que els animals tindran una base de la roba d’un color específic afegint-li detalls com calentadors, llana,...

En aquesta sessió tots els grups hem posat en comú els materials que farem servir pel decorat. D’aquesta manera volem sortir tots beneficiats i tenir unes despeses menors, ja que no contem amb pressupost per part de la universitat. 

Sessió 12 de març de 2012

A dia d’avui, podem dir que el nostre musical ja té forma i que estem molt més motivats que els primers dies, que no sabíem ben bé com començar ni què fer.

A nivell de grup aquest treball és tot un repte, ja que inventar-nos tot una història, cantar, ballar, pensar en la vestimenta, la decoració de l’escenari,... i posar-nos d’acord entre tots tenint en compte els gustos i preferències de cadascun de nosaltres. Arribant a un resultat que reflecteixi tot el nostre esforç i les ganes que li estem posant.

En les primeres classes que hem tingut amb na Carmen hem estat seguint amb la història, buscant cançons que ens agradessin, ampliar els diàlegs i caracteritzar els personatges. De la mateixa manera, amb en Toni hem fet algun exercici de desinhibició, escenificant una obra ja feta en grups de tres persones.

El que ja tenim clar és la primera escena, en la que apareixeran l’olivera, el sol, els avis i la nena; ja hem començat a caracteritzar el sol.

Per a les properes classes, tenim pensat acabar la història i que sigui del gust d’en Toni, el professor, ja que cada dimarts tenim revisió del que anem fent i ens dóna propostes de millora i noves idees. 

També, per a que Carmen ens pugui ajudar, ja hem començat a pensar amb materials que podem utilitzar per a crear les diferents vestimentes com per exemple, paper de diari per a fer la gonella de la pagesa.  

Noves inQUIETuds

Ja fa un any que vaig llegir el llibre. Em va marcar, i molt.

Una de les conclusions a les que vaig arribar va ser que escriure, parlar o exposar les vivències respecte de certes situacions pot ajudar a molta gent. http://segoncurseportafolirosa.blogspot.com/2011/01/quiet.html

Poc temps desprès d’haver fet aquesta reflexió varen diagnosticar-me un càncer de pit. I clar, el primer que vaig fer, abans inclòs del diagnòstic, va ser buscar informació. El que més em va ajudar varen ser els testimonis d’altra gent que patia la mateixa malaltia.
Va ser aquesta mateixa conclusió la que, junt amb altres coses, em va fer crear el meu propi bloc per expressar els sentiments, processos i experiències d’aquesta nova etapa de la meva vida. Així mateix ho vaig reflectir a la primer entrada del bloc: http://rosa-cancerdemama-com.blogspot.com/2011/02/hola-me-llamo-rosa.html

Ara puc afegir que, no sé si he pogut ajudar a algú que hagi llegit la meva història o forma d’actuar davant l’adversitat, però tot i que despullar-se dels sentiments sigui difícil, es gratificant fer-ho.

Record un altre llibre que he llegit i que podria comparar amb aquesta obra, és el d’Irene Villa, “Saber que se puede, 2004. Ed. Martínez Roca, S.A. En aquest llibre l’autora relata la seva vida, abans i desprès de l’atemptat de la banda terrorista ETA, que li va costar perdre les dues cames. El primer títol, té una frase que m’agrada molt “las barreras las pones tú”. Em recorda el curt que vàrem veure del “Circo de la Mariposa”. Com diu l’autora “el primer paso para hacer cualquier cosa es creer en uno mismo. Por eso es tan importante una educación que potencie la autestima y la seguridad en uno mismo”

De totes aquestes obres, a banda d’aquesta actitud positiva envers la vida dels autors esmentats, afegiria a les reflexions ja realitzades, com a principis bàsics d’actuació a la vida (en tots els entorns possibles) el de no posar barreres a ningú, l’empatia per posar-nos en la pell dels altres, enfocar la mirada sobre el que podem fer enlloc del que no podem i sobretot, creure en les possibilitats d’un mateix i la dels altres.